Quan fem una petita redacció, a la majoria
de persones, ens passa que volem explicar tantes coses que deu, quinze o, fins
i tot, vint-i-cinc línies es queden curtes per tot el que hem d’escriure.
En aquest dos anys, la meva experiència
amb la lectura ha estat canviant constantment. Quan pensava que ningú m’entenia
allà tenia el llibre, esperant-me, ansiós perquè llegís les seves pàgines,
perquè les explorés i desconnectés del món. Això és el que em va fer començar a
escriure. Sincerament, a pensar d’ una altra manera, a expressar-me de manera
diferent de la resta, tot i que hi ha un munt de persones que fan el mateix que
jo. D’ això no me’ n penediré mai. El mateix passa amb la música.
Sí, ho sé.
Últimament estic als núvols, a un altre lloc, el ‘món de yupi’, com diu
la meva mare.
Però, és necessari posar tantes etiquetes,
societat?
Sí, m’agrada llegir, estic fent mal a
algú? Jo mateixa he arribat a un punt em que em dic ‘rareta’. No veig a ningú,
que li agradi llegir, al meu voltant. Però és cert el que diuen: “Una persona
que llegeix viu milers de vides abans de morir. L’home que mai llegeix només en
viu una.”
No escolto el que la majoria d’adolescents
escolten. Escolto pop, heavy, punk, country i rock. Sí, m’agradaria haver
nascut als 70, hauria gaudit més amb la música dels Beatles que no pas amb la
majoria dels cantants d’ara.
Això és el que jo penso. Potser algú pensi
que aquestes paraules no tenen ni cap ni peus... És veritat, no ho tenen. Però
les he escrites perquè la gent s’ adoni que no tots tenim la mateixa opinió i
que no tots els adolescents som iguals.
CRISTINA TIRADO
2n ESO A
No hay comentarios:
Publicar un comentario