Una
vegada me’n vaig anar a dormir i al dia següent em vaig aixecar i...
Em
trobava a l’època de la prehistòria. Em vaig posar molt nerviosa perquè no
sabia què fer. Tot era molt estrany per mi. No sabia com sortir i vaig caminar
per trobar algú que em pogués ajudar a
sortir.
Em
vaig apropar per preguntar-li com podia sortir. Ella no entenia res i jo
tampoc.
Finalment,
vam poder comunicar-nos amb senyals però ella no sabia com sortir.
Després
vaig escoltar que em cridaven. Era la meva mare i tot això havia estat un somni.
LIZBETH BRICEÑO MARQUINA
1r ESO B
No hay comentarios:
Publicar un comentario